Cercar en aquest blog

dimarts, 17 de desembre del 2013

Cetacis

Briòfits



Els briòfits o briofitins, són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres. La molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt. Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors, i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec. Les molses tenen un paper important en els ecosistemes en què es troba atès que conserven la humitat del sòl i prevenen la seva degradació i també constitueix un important refugi per a petits invertebrats. 







                                                        



                                     
                                                          


                   

Pteridòfits

Els pteridòfits , pteridófitas ( nom científic Pteridophyta ) , criptògames vasculars , o , generalment , falgueres i afins es poden definir com traqueofitas amb alternança de generacions ben manifesta , on l'esporòfit és un corm primitiu , que posseeix plançó amb tija i generalment també fulles ( microfilos o megafilos ) , i arrels sempre adventícies , amb xilema primitiu compost per traqueidas , i floema primitiu compost per cèl · lules cribosas , el xilema i el floema formant feixos vasculars situats en un cilindre central envoltat de l'escorça primària o endodermis , envoltada d'epidermis amb cutícula i estomes , que es manté al llarg de tota la vida de l'esporòfit ; sense creixement secundari , amb espores com unitat de dispersió que persisteix per segles , formades en eusporangios o leptosporangios , on el gametòfit és un talo ( cos sense organització ) , en ell es formen els arquegonios (òrgan sexual pluricel · lular que origina la gameta femenina immòbil ) , i els anteridis (òrgan pluricel · lular on es formaran les gametas masculines mòbils flagel · lades ) , sent la fecundació depenent de l'aigua , amb un embrió que es desenvolupa sobre el gametòfit directament després de la formació del zigot i que no entra en latència , que pot ser bipolar i amb suspensor si prové d'un eusporangio ( posseeix el meristema apical i el radical que després no es desenvolupa ) o unipolar ( si prové d'un leptosporangio només posseeix el meristema apical ) ; l'embrió creix sobre el gametòfit sense ser alliberat , donarà el plançó amb arrels adventícies .

diumenge, 10 de novembre del 2013

Ceratonia siliqua

El garrofer, garrover o garrofera (carob tree en angles) és un arbre dioic de la família de les lleguminoses. El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols. El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. És un arbre propi del litoral mediterrani ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. A la península Ibèrica es troba sobretot en el litoral comprès entre el Garraf i l'Algarve.

 
 

  


 

 

dimarts, 5 de novembre del 2013

Pistacia lentiscus

El llentiscle o entina és una espècie defanerógama del gènere Pistacia, pertanyent a la família Anacardiaceae. Es tracta d'un arbust, plantes mascle i femella independents, sempre verd d'1 a 5 m d'alçada, amb una forta olor de resina, que creix en els matolls secs i pedregosos de l'Europa mediterrània, nord d'Àfrica i Orient Pròxim. Habita en boscos clars i vessants rocosos de tota l'àrea mediterrània que creix en comunitats amb murta, i serveix de protecció i aliment a ocells i altra fauna exclusius d'aquest ecosistema. És una espècie pionera molt rústica dispersada pels ocells i abundant en ambients secs mediterranis. Creix en forma de mata, i a mesura que envelleix, desenvolupa troncs gruixuts i gran quantitat de branques gruixudes i llargues. Presenta flors molt petites. El fruit és una drupa, primer vermella i més tard negra en madurar, d'uns 4 mm de diàmetre.


 

Neteja de Ses Estaques

El dimecres 30/10/13 varen anar a sa platja de Ses Estaques per fer neta la costa i el bosc que hi ha darrere, aquest treball va ser part del projecte ''Ocean Conservancy''  que te com a finalitat conscienciar-nos de que no hem de embrutar les nostres platjes.

divendres, 18 d’octubre del 2013

La Posidonia oceanica



La posidònia (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània, amb arrel, tija, fulles, flors i fruits, que pot viure fins a uns 40m baix la mar. Un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estèn al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món. Les tiges són subterrànies horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decímetres de gruix, a l'extrem de cada una surt un feix de fulles; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen; les flors, de color verdós, són inflorescències en forma d'espiga, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar. La posidonia és un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi.






divendres, 11 d’octubre del 2013

Illa de Ses Rates

La illa de ses Rates és un Illot situat en Eivissa, al començament de la platja d’en Bossa, separat de terra per un canal no apte per a la navegació. La seua longitud màxima és d’uns 204 m i l’amplada màxima d’uns 122 m i té una altura de 12 m. Aquest topònim és documentat des de 1543 quan els Llibres d’Entreveniments enregistren un combat contra uns sarraïns, les galeres dels quals es trobaven a resguard de l’illa de ses Rates i foren fustigades amb bombardades. Els darrers anys del franquisme l’illa fou subastada per l’Estat i a començament dels anys setanta s’hi aixecà una estructura d’un edifici que mai no s’acabà, ja que sembla que li mancaven totes les llicències d’obra, encara que tenia permís per a un cable submarí per al transport d’electricitat. L’obra fou enderrocada en el canvi de segle.

dijous, 3 d’octubre del 2013

PRESENTACIÓ DEL BLOG


Hola a tots i totes al blog de "Illes de ses Rates”, som n'Abel, en Bruno i na Melissa, alumnes de 3er. E de l'institut IES XARC. En aquest blog explicarem per què hem elegit aquest nom i també donarem informació sobre la naturalessa i sobre el que anirem fent en les classes de Ciéncies Experimentals.


Aquest blog constarà de 3 seccions:


Preguntes i respostes: Aquí serà on vosaltres participareu tant preguntant-nos el que volgueu com donant-nos idees per el blog.


Galería fotogràfica: Aqui encontrareu fotos i vídeos que anirem fent durant aquest any.


Informació: Aqui posarem informació del que anem fent durant el curs.