Echinoidea

L'eriçó de mar, són uns animals marins equinoderms. Tenen una estructura molt simple, del tamany d'una pilota de golf, recobert de pinxos de 3 cm, amb un forat en lo que seria la base del eriçó. És comuna a ses Illes Balears y per la Península Ibérica, usualment mengen algues raspant les pedres amb la seva boca.

Investigam la sal a la mar

LIC d'Eivissa i Formentera

~Cala d'Hort:
Les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent formen un espai natural maritimoterrestre protegit des de febrer de 2002. Es troba localitzat a l’oest de l’illa d’Eivissa, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. La zona també està protegida amb altres figures com LIC (Lloc d’Interès Comunitari), ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i ANEI ( Àrea Natural d’Especial Interès). 

Els Illots es concentren en dues agrupacions; d’una banda, el conjunt format per es Vedrà i es Vedranell i ,d’altra, els illots de Ponent, és a dir sa Conillera, l’illa des Bosc, s’Espartar i ses Bledes. Tots ells representen autèntics tresors naturals on conviuen aus marines, sargantanes i invertebrats endèmics, a més d’una flora de gran riquesa.

~Reserva Marina des Freus d'Eivissa i Formentera:
 Àrea marina protegida que va ser declarada pel Govern de les Illes Balears l’any 1999 (Decret 63/1999, de 28 de maig). Compta amb una superfície de 13.617 ha, compreses a la banda de ponent entre la punta de la Gavina a Formentera i la punta des Jondal a Eivissa, i a la banda de llevant, per la punta Prima a Formentera i la punta de la Mata a Eivissa, i que passa per l’E de l’illot de s’Espardell. La Reserva Marina presenta una zonificació amb tres rangs diferents de protecció: una zona de protecció especial o reserva integral, ubicada a l’E i NE de s’Espardell, on està prohibit qualsevol tipus d’activitat i d’extracció de recursos marins a excepció de les de caire científic (amb autorització prèvia); una zona de veda de pesca recreativa, compresa entre s’Espardell, l’illot des Penjats i l’illa de s’Espalmador; la resta de la reserva correspon a l’àrea on es permeten més usos, com la pesca recreativa. A tot l’àmbit de la reserva està prohibida la pesca submarina.

~Sa Dragonera

~Illots de Ponent d'Eivissa.

~Tagomago

Pachygrapus marmoratus

El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs (un ordre de crustacis que comprèn nombroses famílies amb exemplars coneguts, com les llagostes). Tot i que les gràpsids són típicament tropicals, algunes espècies com el cranc roquer, són típiques d'aigües temperades com les del Mar Mediterrani.

És un cranc molt comú a les nostres costes, on se'l pot veure sovint per les roques del litoral. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies. També es mou amb força agilitat.

Té una closca de forma quadrada molt característica, amb els ulls situats en el vèrtexs anteriors. El color és d'un to verdós amb una textura que recorda el marbre.



La lapa

La lapa comuna presenta una petxina cònica, sense obertura apical i amb costelles radials ben patents. Per la part externa és de color blau verdós o grisenc, mentre que la cara interna és de color blanc groguenc. Per fora és verdosa o grisenca, encara que també pot ser taronja.

Encara que sembla que aquests animals passen tota la seva existència fixades sòlidament a un roca, la veritat és que aquests moluscos surten a la nit a cercar algues i altres partícules comestibles. Lo realment curiós és que tornen al mateix lloc exacte, cada dia, sembla que segueixen el seu rastre de mucus que deixen sobre les roques .Al principi de la seva vida , totes les lapes comunes són mascles, i presenten activitat sexual des dels nou mesos. Als dos o tres anys de vida, una gran part de la població es tornen femelles. La posada i la fecundació, que és externa, té lloc una sola vegada a l'any, normalment entre octubre i desembre.Es distribueixen per les costes orientals de l'oceà Atlàntic, des del Cercle Polar a Noruega fins al Mar Mediterrani.