Holothuria tubulosa

L'holothuria tubulosa, també conegut com la botifarra de mar prové de la família d'eriçons i cogombres.  Té forma de cuc gran amb una gràndaria de 30 centímetres de llarg i 6 centímetres d'ample. La seva pell és gruixuda i robusta, amb nombroses papil·les fosques. La part ventral amb 3 fileres de ventoses, també té gruixudes protuberàncies a la superfície. Normalment la coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró.

Viu a profunditat de a partir de 2 metres fins a 80 metres, sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Són molt abundants en el Mediterrani. S’alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra. L’alimentació és sedimentívora, de manera que ingereix gran quantitat de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté, expulsa la resta per l’anus en forma de cordons arenosos envoltats per una fina capa de mucosa intestinal.

Es reprodueixen de manera que al final de l'estiu, realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot. D'aquesta forma es llancen les cèl·lules germinals, en forma de núvols tènues de color blanc, el més lluny possible.

Una curiositat seva és que no tenen cap visible característica que comparteixen amb altres Holotúries.

Octopus Vulgaris

Com és?

El pop roquer té 8 braços amb dos fileres de ventoses per la seva part interna. Sota un cap gran s’amaga una boca on hi tenen l’estructura més dura de tot el cos, el bec de lloro, que utilitzen per depredar. La coloració o forma dels pops és molt difícil de descriure. Tenen la capacitat de canviar de coloració i superfície del cos molt ràpidament per adaptar-se a l’ambient on es troben i per passar desapercebuts. Normalment en les nostres immersions el trobarem d’un color groguenc, bru i lleugerament clapat, arrossegant-se i amagant-se en escletxes , tot i que si es veuen fortament amenaçats poden nedar propulsant-se amb l’aigua que extreuen per un sifó i la força dels seus braços. S’han arribat a documentar pops de 9 a 10 kg i d’ 1 m de longitud, tot i que acostumen a assolir els 60-80 cm.

On viu?

Són animals de vida nocturna. Durant una immersió diürna el trobarem amagat en escletxes, a la sorra o a praderies de posidònia, des de molt poca fondària fins 100 o 150 metres. Serà més fàcil trobar-ne a la primavera. El seu mapa de distribució agafa la Mediterrània i l’Atlàntic oriental.

Com s’alimenta?

Emboscar és la seva tàctica preferida per caçar, ja siguin crustacis, bivalves o peixos. Per fer-ho aprofita la nit així com la seva capacitat de confondre’s amb el terreny.

Com es reprodueix?

Els pops són animals ovípars. Després d’una baralla entre mascles, el guanyador comença la còpula. Després de certs fregaments i ritus sexuals, el mascle introdueixl’hectocòtil, un braç especialitzat en funcions reproductores, dins la femella per tal de fecundar-la. La femella aleshores farà una posta que vigilarà fins al moment de l’eclosió dos mesos després. El juvenils passaran dos mesos més de vida al plàncton i tornaran al fons.

Curiositats

· Els seus canvis de coloració ens poden donar informació sobre l’estat d’ànim de l‘animal. Per exemple, si el veiem amb un color pàl·lid voldrà dir que està espantat, si té tons blaus pot indicar que està excitat i amb taques o tons vermells, allunya’t perquè està de mala bava!

· Si trobem restes de conquilles o de crustacis just davant d’una escletxa compte, pot ser l’amagatall d’un pop

· Els pops fan unes "portes" amb pedres i roques a les seves coves per protegir-se encara més. Aquests forats són molt fàcilment identificables pels submarinistes més espavilats

· Les femelles estan tan preocupades per la seva descendència que no mengen durant els mesos que han de protegir la posta. Quan aquesta acaba, estan tan desnodrides que moltes arriben a morir

· Utilitzen la tinta com a mesura de defensa en cas de veure’s amenaçats

· Els pitjors enemics del pop són les morenes, els congres i, evidentment, l’home

· Viuen entre 12 i 18 mesos

Paracentrotus lividus

L'Eriçó de mar (Paracentrotus lividus) és un animal herbívor que pot arribar fins als 8cm. Te closca aplanada i ampla, recoberta de púes que fan entre 5 i 8 cm i varien de color. S'alimenta d'algues i de les seves espores. Són criatures lentes (fent 1m al día). El sexes en aspecte són idèntics i tenen una reproducció externa. Es troba arreu de tot el Mediterrani. 

La Littorina

 Littorina és un gènere de mol · luscs gasteròpodes de la família Littorinidae. Aquests petits cargols marins viuen al pis mesolitoral de platges rocoses.

A Europa hi ha prop de nou espècies, una de les quals és la rugosa, Littorina saxatilis. Littorina tenebrosa és vista com una espècie distintiva. Els anàlisis d'ADN mostren que hi ha significativa diferenciació genètica - encara que no la suficient per considerar-la una espècie diferent. La

Littorina ha donat el seu nom al mar Littorina, el precursor geològic del mar Bàltic.

Espècies

Littorina araucana 

Littorina aspera 

Littorina cincta 

Littorina coccinea 

Littorina fasciata 

Littorina flava 

Littorina intermèdia 

Littorina lineolata 

Littorina littorea 

Littorina meleagris 

Littorina mespillum 

Littorina neritoides 

Littorina nigrolineata 

Littorina obtusata 

Littorina peruviana 

Littorina pintat 

Littorina planaxis 

Littorina punctata 

Littorina saxatilis 

Littorina scutulata 

Littorina sitkana 

Littorina striata 

Littorina unifasciata antipodum 

Littorina varia 

Littorina zebra 

Littorina Ziczac 

Littorina angulifera