Anemonia viridis

L'anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideus de mar. és una anemone de mar que es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani. L'anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran. És ovípara i té els sexes separats. Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de llargada. Aquestes anemones es troben a la venda als mercats de Catalunya,ja que, com altres anemones, són comestibles (se solen preparar arrebossades i fregides), si bé les seves puntes tenen un verí urticant. Les anemones són típiques a Cadis, on se serveixen com a plat o com a acompanyament de plats de peix fregit, amb el nom de "ortiguillas".

Gimnospermes

Són un grup de plantes amb llavor (espermafòtits)
Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit sinó que queden lliures en una pinya o estructures semblants.
Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pol·len i megaspores retingudes en un òvul
Després de la fertilització (normalment anemòfila) que junta la microspora i la megaspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).
Havia estat considerat un grup taxonòmic, però les anàlisis genètiques han demostrat que era un grup parafilètic amb les angiospermes
Les gimnospermes formen el grup més extens del regne de les Plantes. Tenen flors i produeixen fruits amb llavors. Són les úniques plantes que s'han adaptat a viure en tots els ecosistemes de la Terra, excepte en les regions polars, els cactus viuen en els deserts, les posidònies en el fons del mar i els edelweiss en els cims de les muntanyes.



Dos exemples de Gimnospermes:

Angiospermes monocotiledònies i dicotiledònies

Representen el grup de plantes més abundant amb també més variació. Actualment són el grup més dominant. Hi ha diferents tipus de mides, molt variades, de que mesuren mil·límetres (com les llenties d'aigua) fins grans seqüoies, que poden fer desenes de metres.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben llavors. La flor és l'òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.
Es divideixen en dos grups: MONOCOTILEDÒNIES iDICOTILEDÒNIES.

Monocotiledònies

La seva característica es la seva llavor, que esta formada per una sola peça. Tenen l'arrel fasciculada, tija herbàcia i fulles sèssils de nerviació paral·lela.
En hi ha dos tipus de famílies:
-Gramínies: Tija buida, fulles allargades envoltant la tija.

-Liliàcies: Herbes amb bulbs, rizomes o tubercles, fulles simples i flors solitàries.

Dicotiledònies

Està dividit en dos cotilèdons. Poden ser arbre, herbes o arbusts. D'arrel axomorfa i fulles presentant una gran varietat de forma.
En n'hi de famílies:
-Brasicàcies: Plantes herbàcies, fulles simples i diferentes formes.

-Ericàcies: Arbusts de fulles simples i enteres.

-Fabàcies: Poden ser arbres, herbes o arbusts amb gran varietat de fulles.

-Fagàcies: Arbres i arbusts, fulles enteres amb forma de la vora molt diversa i esparses.

-Lamàcies: Herbes de tiges de secció quadrangular amb fulles oposades i simples.

-Papaveràcies: Herbes de fulles simples més o menys separades.

-Rosàcies: Poden ser arbres, arbusts o herbes. Gran varietat de fulles i fruits.

-Salicàcies: Arbres o arbusts de fulla caduca, fulles simples i alternes.

-Ulmàcies: Arbres caducifolis, de simples fulles amb vora dentada.