Parablennius Zvonimiri

La Rabosa petita (Parablennius Zvonimiri) és un peix de la família dels blènnids. Son ovovípars i menjen petits éssers vius invertebrats. Tenen certes característiques, arriben fins als 7 cm, del cap fins a la cua, es fa cada vegada més petit i té variats colors. Sols trobarse a 10/5 m de profunditat, en coves o entre roques.

Paguroidea

El Bernat Ermità (Paguroidea) perteneixen a la família dels crustacis, tenint un cert paregut al cranc normal. Principalment son aquàtics, però poden viure fora de l'aigua, neixen sense closca i el seu primer objectiu es trobar una closca buïda d'un altre animal marin, pareguda als del caragols. És omnívor, i principalment s'alimenta de carronya. La seva estatura mitjana adulta es de 6 cm d'altura i 14 mm d'amplada.

Les plantes es mouen?

Sí, es veritat, les plantes tenen moviment i n'hi ha de dos tipus: tropisme i nàstia.

Els dos son el mateix i a la vegada no. 

El tropisme és la resposta produïda per un vegetal per acció d'hormones, enfront d'un estímul extern. Les plantes no tenen òrgans dels sentits. Tampoc no poden desplaçar-se per canviar l'ambient que els envolta. Tanmateix, com els animals, les plantes poden detectar canvis en el medi i respondre davant d'ells. La resposta més freqüent en les plantes consisteix a créixer lentament en una determinada direcció definida per l'estímul. Aquestes poden ser:

     -Positiu: quan la planta creix cap a l'estímul.

     -Negatiu: quan la direcció és oposada.

Es poden distingir cinc principals de tropismes:

     -Quimiotropisme: el moviment d'orientació del vegetal, és provocat per la presència de substàncies químiques. Aquest comportament permet que el vegetal tingui una trobada més directe amb aquestes substàncies.

     -Fototropisme: és la capacitat o reacció per hormones, d'una planta de canviar la direcció del seu creixement normal quan ocorren canvis en la llum, ja que en el creixement, la llum és un factor molt important i també en la realització de la fotosíntesi, el que ens porta a la conclusió que com a resposta a aquest estímul, la planta creix en direcció a la font de llum. Aquest canvi es produeix atès que les plantes tenen uns receptors especialitzats, anomenats fototropines, que activen a l'hormona vegetal auxines. 

     -Geotropisme o gravitropisme: és aquella resposta a un estímul referent a la força gravitatòria dels cossos. És a dir, la tija creixerà sempre cap amunt per trobar la llum necessària per a la fotosíntesi; les arrels cap a la terra, allà trobaran l'aigua i les sals minerals. Els orgànuls relacionats amb la percepció de la gravetat són els estatocists.

     -Hidrotropisme: correspon a un moviment del vegetal cap a zones humides, on es troba l'aigua. Davant d'aquest estímul l'arrel manifesta una clara resposta positiva, per la qual cosa es parla d'un hidrotropisme positiu.

     -Tigmotropisme: moviment de creixement orientat sota la influència del contacte físic. Per exemple, les tiges que tendeixen a créixer al voltant d'un suport com ocorre amb la parra. Per tant, posseeixen tigmotropisme positiu; les arrels en canvi, són negatives la qual cosa els permet eludir obstacles que es presenten en el terreny, com pedres i roques.

Les nàsties són moviments actius, reversibles i responen a un estímul, però no són orientats per ells, això significa que la planta pot rebre des de qualsevol costat l'estímul sense afectar a la direcció de la reacció. A diferència dels tropismes, el moviment no va en una direcció determinada. Hi ha cinc tipus:

     -Fotonàstia o resposta a la llum, com l'obertura d'algunes flors al de matí o al capvespre.

     -Sismonàstia  produïdes quan l'estímul és el contacte, com el moviment de les plantes carnívores i d'alguns tipus de mimosa.

     -Termonàstia o resposta a les variacions de temperatura, com el tancament de la flor de la tulipa.

     -Hidronàstia o resposta a la humitat de l'ambient, com en l'obertura dels esporangis en les falgueres.

     -Traumatonàstia o resposta produïda per una ferida.

Investigam el Fototropisme

Echinoidea

L'eriçó de mar, són uns animals marins equinoderms. Tenen una estructura molt simple, del tamany d'una pilota de golf, recobert de pinxos de 3 cm, amb un forat en lo que seria la base del eriçó. És comuna a ses Illes Balears y per la Península Ibérica, usualment mengen algues raspant les pedres amb la seva boca.

Investigam la sal a la mar

LIC d'Eivissa i Formentera

~Cala d'Hort:
Les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent formen un espai natural maritimoterrestre protegit des de febrer de 2002. Es troba localitzat a l’oest de l’illa d’Eivissa, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. La zona també està protegida amb altres figures com LIC (Lloc d’Interès Comunitari), ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i ANEI ( Àrea Natural d’Especial Interès). 

Els Illots es concentren en dues agrupacions; d’una banda, el conjunt format per es Vedrà i es Vedranell i ,d’altra, els illots de Ponent, és a dir sa Conillera, l’illa des Bosc, s’Espartar i ses Bledes. Tots ells representen autèntics tresors naturals on conviuen aus marines, sargantanes i invertebrats endèmics, a més d’una flora de gran riquesa.

~Reserva Marina des Freus d'Eivissa i Formentera:
 Àrea marina protegida que va ser declarada pel Govern de les Illes Balears l’any 1999 (Decret 63/1999, de 28 de maig). Compta amb una superfície de 13.617 ha, compreses a la banda de ponent entre la punta de la Gavina a Formentera i la punta des Jondal a Eivissa, i a la banda de llevant, per la punta Prima a Formentera i la punta de la Mata a Eivissa, i que passa per l’E de l’illot de s’Espardell. La Reserva Marina presenta una zonificació amb tres rangs diferents de protecció: una zona de protecció especial o reserva integral, ubicada a l’E i NE de s’Espardell, on està prohibit qualsevol tipus d’activitat i d’extracció de recursos marins a excepció de les de caire científic (amb autorització prèvia); una zona de veda de pesca recreativa, compresa entre s’Espardell, l’illot des Penjats i l’illa de s’Espalmador; la resta de la reserva correspon a l’àrea on es permeten més usos, com la pesca recreativa. A tot l’àmbit de la reserva està prohibida la pesca submarina.

~Sa Dragonera

~Illots de Ponent d'Eivissa.

~Tagomago